ANIMAL, per la seva naturalesa: fotografiant gossos i gats.
ANIMAL, per la seva dimensió: el projecte fotogràfic més ambiciós que se’ns ha plantejat.

Un repte que vam afrontar l’estiu passat i que avui, amb el projecte entregat i el client (molt) satisfet, ens ve de gust explicar-vos el procés i com va anar tot.

Els Antecededents

El client final és una companyia líder en l’àmbit internacional en productes i serveis del sector veterinari. I el nostre client és la seva agència de comunicació a Espanya. Un client que coneixem de fa temps i amb qui treballem molt a gust.

Com us avançàvem, el repte era gran: responsabilitzar-nos de la producció i postproducció d’un total de 160 fotografies diferents, que mostressin el vincle afectiu que existeix entre els animals i les persones, capturant la intimitat i complicitat en aquella mirada tan especial i d’amor que es genera entre ells. Tots aquells que -com nosaltres- compartiu la vida amb animals ja sabeu de què estem parlant, oi? J

Però atenció, ens referim a gats i gossos de races i característiques molt determinades, no s’hi valia qualsevol animal.  I a més, el client final estava a 8.000 km de distància i amb una important diferència horària, i així i tot volia estar present a les sessions de fotos, fos com fos. Senyores i senyors… El projecte no feia més que començar!

El primer pas: el fotògraf

Aquest pas va ser molt fàcil perquè no vam tenir dubte a l’hora d’escollir qui volíem que estigués darrere de l’objectiu: l’Ariadna Creus era LA FOTÒGRAFA i aquest projecte estava “fet a mida” per ella. I va acceptar encantada l’encàrrec!

I amb el primer pas, vam prendre també la primera gran decisió. Encara que ens hagués simplificat molt (moltíssim, val a dir!) la producció, vam aconsellar-li al client no optar per la solució fàcil de tancar-nos una setmana en un plató ben il·luminat i contractar a uns quants models i animals ensinistrats. Si el que es pretenia era obtenir “la foto” que mostrés aquella connexió tan especial, havíem d’anar tant sí com no al “món real”, per fer les fotografies amb “famílies reals”, dins les seves “cases reals”, a on convivien amb “animals reals” i en “circumstàncies reals”.

Era fàcil? No gens.
Era un risc? Sí. I tant.
Veient ara el resultat, estem segurs que convindreu que l’esforç va valdre la pena amb escreix.

El segon pas: el càsting

Comença el festival. Vam obrir un ambiciós càsting amb l’objectiu d’aconseguir prou famílies per obtenir les 160 fotos diferents. En necessitaríem unes quantes! Per tant, hauríem de prioritzar aquelles unitats familiars amb el màxim número d’animals a casa: si tenien 3 gossos, millor que 2, i si convivien també amb gats, millor que només amb gossos.

En el seu conjunt, les famílies seleccionades haurien de mostrar un adequat equilibri gènere/edat, se’ns demanaven fotografies amb adults, amb joves, ancians i nens. Una varietat que, addicionalment, s’estenia també a la diversitat ètnica: la campanya era internacional i el client desitjava mostrar perfils europeus, asiàtics i afroamericans. Aquí no acaba tot. Es desitjava que les cases on vivien fossin desitjablement boniques, ordenades i agradables, on piscines i jardins eren benvinguts. Es visualitzava entorn urbà i cosmopolita, però també boscos. Paratges naturals amb força verd i si era possible, també platges.

I atenció, Last but not least! Com que a més d’aquests entorns “familiars”, també es volia mostrar la interacció humà/animal en l’entorn professional, vam haver d’incloure al càsting diferents centres veterinaris, amb els seus respectius professionals.

Què us sembla, l’encàrrec? No era fàcil, oi?

El càsting va ser intens, havent d’utilitzar moltes xarxes socials, fer ús de publicitat exterior i també de contactes professionals, però vam obtenir en 2 setmanes més de 50 famílies a tot Catalunya. D’aquestes, en vam preseleccionar 27 per enviar-li al client i que pogués escollir les que més li agradessin, incloent-hi fotos i vídeos, tant de les famílies com dels seus animals. I d’aquestes 27, el client final va seleccionar les 11 definitives.

Com hem comentat, vam localitzar i contractar a 2 centres veterinaris diferents, a on vam convocar un orientatiu de 10 famílies més, diferents de les anteriors, amb els seus respectius animals.

El tercer pas: la producció

Ara sí, ja amb les famílies i els centres validats, vam començar a quadrar les agendes de tots els participants per tal d’optimitzar temps i recursos. No va ser fàcil perquè tothom estava ja quasi “a punt de vacances” però vam ser capaços de programar totes les sessions en un total de 10 dies, dins la segona quinzena de juliol. 10 jornades molt intenses en les que vam fer fotos a les platges de l’Ametlla de Mar, al Parc de la Ciutadella de Barcelona i als boscos d’Hostalric, passant per Reus, Centelles, el Maresme o Rubí. Tot un tour de force per Catalunya!

Al principi us dèiem que el client volia estar present al rodatge, per poder donar pautes i anar validant el material fotogràfic que anéssim generant. Aquest no és un detall menor, atesa la circumstància de què el client està en un altre continent, i no va ser fàcil perquè teníem amb ells una diferència horària de 6 hores.

Per facilitar-li la feina i, ja que les jornades les encetàvem força d’hora, vam decidir amb l’Ariadna que faríem sessions fotogràfiques de curta durada, d’entre 30’ i 60’ minuts, al final de les quals bolcaríem les fotografies a l’ordinador, les visionaríem i en faríem una preselecció, per generar un pdf que enviaríem a temps real al client perquè visionés i validés. Això vol dir que, depenent de la sessió, trametíem al llarg del dia entre 4 i 10 pdf’s al client, en una mitja d’unes 400 fotos diàries. Un avantatge important va ser tenir entre nosaltres a una responsable de l’agència de comunicació, que va ser qui actuava d’enllaç amb el client i comentava amb ell les fotos que anàvem enviant.

Lògicament, aquest procés alentia la nostra feina, però alhora li permetia al client anar donant pautes, si convenia, i li donava garanties que el projecte avançava en la línia desitjada.

I tècnicament, vam poder fer-ho possible incorporant al nostre equip a un Assistent de Fotografia (gràcies, Lucas!), qui s’ocupava de capturar les targetes de l’Ariadna, bolcar-les a l’ordinador, revisar el material i preparar els arxius pel client. En 10 dies vam enviar-li “una selecció” de quasi 4.000 fotos. Us imagineu quantes en vam fer, en total??

El quart pas: la postproducció

Hi ha una dita força popular al nostre sector, que alguns de vosaltres coneixereu i que no m’agrada gens: “això a la postpo s’arregla”.

Soc de l’opinió que una bona producció facilita (i molt) la postproducció. D’igual forma que és evident que una bona preproducció ajuda a (o quasi garanteix) que la producció surti bé i fluida.

En el nostre cas, tant la preproducció com la producció van ser processos que havíem cuidat al màxim, per la qual cosa la “postpo” no hauria de ser complicada. Però el client final era exigent i vam haver d’anar més enllà del retoc de color i llum, de forma que després d’un mes intens eliminant endolls, tapant radiadors i difuminant marques comercials en samarretes i calçat, vam entregar les 160 fotografies editades al client final. Va ser molt satisfactori rebre com a resposta literal: ”Great jomb, these look great!”.

La veritat és que hi ha poques compensacions millors que la satisfacció d’un client. Per la part nostra, tan sols ens resta agrair al nostre client, l’agència, la seva confiança en nosaltres.

No citem ni al client ni a l’agència i no mostrem cap de les fotos finals, per desig exprés del client final. Les fotografies que hem compartit són algunes de les que vam fer nosaltres al llarg del procés, que confiem us ajudaran a avaluar la dimensió del projecte.