Aquest darrer cap de setmana vam celebrar el 50è aniversari de la meva dona. I és clar, una data tan especial i amb un número tan especial, mereixia alguna cosa que fos, de debò, molt especial. I per descomptat, un regal també especial.

Doncs aquest regal va ser un audiovisual que resumia, entre 300 fotografies i vídeos, i editat amb 15 músiques diferents, els millors moments de la seva vida, des del naixement fins a l’actualitat. Una peça que em va portar mesos de feina de recerca i definició del guió, i que amb un editatge dinàmic i atractiu, va acabar durant 22 minuts.

I ara és quan us preguntareu: “i això és un regal especial?”
“un vídeo així no és una mica tòpic?”
“o molt tòpic?”
I probablement tindreu raó. O almenys… Parcialment.

Sí que és cert que un regal d’aquest tipus sòl ser comú en aquest tipus de celebracions i onomàstiques, com dèiem, “especials”. Un vídeo d’aquests que es visionen davant de la tele en família, o amb un copiós grup d’amics, en el que molts d’aquests espectadors acaben amb un mocador a la mà i abraçats emocionats.

Però aquest regal va ser diferent. Molt diferent. Si més no, la forma d’”entregar-lo” i de “gaudir-lo”. I aquí és on “entra” el titular d’aquest post. Per visionar i presentar “oficialment” el vídeo, vaig escollir una sala de cine, de les de debò i com les d’abans. I va ser ni més ni menys que el cinema del poble on vivim, el cinema LA CALANDRIA.

I quan parlo de “cinema de poble”, us aconsello que no us precipiteu imaginant-vos ara una sala petita, amb poques i incòmodes butaques i una pantalla poc més gran que la dels televisors de “no-sé-quantes-polzades” que venen ara a terminis a qualsevol centre comercial.

LA CALANDRIA és el cine d’un poble petit com El Masnou, però que ofereix qualitat HD i estrenes internacionals simultàniament a la seva presentació a les grans multi sales que tan de moda estan. Un cinema que gaudeix d’un complet equip d’altaveus i so i unes comodíssimes butaques que res tenen a veure amb el que ens imaginem quan algú ens parla “del cine del seu poble”. Una sala que ofereix programació diària, dia de l’espectador i que en la seva línia d’invertir en les darreres innovacions tècniques, ha signat enguany el contracte de directes amb la Royal Opera House de Londres per oferir la temporada 2015-2016 a les seves instal·lacions.

Oi que sona increïble?
Doncs és cert!

Vull donar les gràcies al Lluís, el responsable del cine LA CALANDRIA, per haver-m’ho posat fàcil en la contractació del seu cine per aquesta presentació tan i tan especial. I especialment també al Max, el responsable tècnic amb qui vam fer totes les proves tècniques oportunes i qui amb la seva professionalitat, va ajudar a fer que l’esdeveniment fos tot un èxit.

El que dèiem al principi. La màgia del cine “de sempre”.
Si encara no el coneixeu, no deixeu d’anar-hi. Al carrer Doctor Agell, 7, d’El Masnou.
Segur que repetireu! 🙂